Recordo que quan era petit em vaig perdre pel bosc. Tot estava molt obscur i em feia molta por. Vaig estar en aquell bosc durant dies o setmanes, no ho recordo bé. Jo tenia molta por, ja que estava sol i hi havia sorolls que m’espantaven.

De cop i volta, el bosc va començar a brillar i a il·luminar-se, jo estava fascinat per aquell espectacle de llums. Enmig d’aquella escena, un dels arbres va començar a moure’s i em va dir: “Què fas aquí tot sol?”. Jo estava espantat, ja que era bastant imponent tenir a una criatura estranya davant meu. Li vaig contestar que m’havia perdut per aquell bosc i que no sabia com sortir-ne.

L’arbre gegant em va acariciar el cap i em va dir que no em preocupés. Ell va ser el que em va cuidar durant aquells dies que vaig estar al bosc.

Un dia, mentre estava amb ell, em va demanar un favor. Em va suplicar que ajudés als arbres de tot el món, ja que lentament estaven sent exterminats. Li vaig dir que intentaria fer tot el possible per complir el seu somni: fer que els boscos de tot el món no s’extingissin. Ell em va somriure i em va donar les gràcies. Després d’aquesta conversa, em va regalar una mena de llavor estranya que brillava. La vaig guardar i em vaig adormir entre les seves fulles.

Quan em vaig despertar, estava al meu llit preparat per anar a l’escola, vaig pensar que era un somni així que ho vaig ignorar durant unes hores. Fins que mentre estava recollint la meva habitació, vaig observar que hi havia una llavor que brillava, la vaig agafar i em vaig recordar d’aquells dies amb el meu amic arbre.

Des d’aquell dia, el meu objectiu a la vida va ser cuidar el medi ambient i protegir els animals i boscos del món. Per ell, el meu amic.