Hola, em presento: sóc en Mohamed, he nascut a l’Àfrica i ahir vaig començar una nova vida. En aquests moments la meva família no estava bé econòmicament, per això va decidir venir a Espanya. La veritat és que no estava molt que tot vagi bé, trobaré a faltar els meus amics, però espero fer-ne de nous allà.

Era el dia del viatge, estava preparant la maleta i no parava de pensar si seria acceptat pels altres. Sóc musulmà i, d’una banda crec que ho passaré malament, però de l’altra banda, crec que la gent és amable.

Ja era l’avio i estic…Al cap d’unes quantes hores, vam arribar i encara no creia estar en un nou país, una nova cultura, nova gent…

Era el primer dia de classe, no sabia parlar ni català ni castellà i, per aquest motiu em van haver de portar unes classes particulars. Allà hi havia gent de moles cultures i de països diferents. Tots em van acceptar, estava molt feliç…Al cap d’uns quants mesos, ja podia anar a la meva classe. A l’entrar em van tirar papers, a insultar insults molt racistes volia desaparèixer d’allà, em sentia fatal, com una merda. Quan vaig tornar a casa, vaig començar a plorar no volia tornar-hi més. Em preguntava per què no havia estat respectat pel fet de ser negre. Un dia mentre érem al pati, uns nois es van apropar i em van fer de tot: insultar, picar… No volia viure més, n’estava fart. Unes setmanes més tard, un dels nois estava envoltat de gent, l’estaven atacant. El vaig anar a ajudar i me’n vaig anar ràpidament. Ell va passar la seva mà sobre la meva espatlla i em va abraçar.

Tots hem de ser respectats, no hem de discriminar a ningú per la seva cultura, religió, color de pell.